Back قرشيات شوكية Arabic Acanthodii AST Qəlsəməçənəlilər Azerbaijani Акантоды Byelorussian Acanthodii CEB Trnoploutví Czech Acanthodii German Acanthodii English Akantodulo Esperanto Acanthodii Spanish
Acanthodii  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Subregne | Bilateria |
| Fílum | Chordata |
| Subfílum | Vertebrata |
| Classe | Acanthodii Owen, 1846 |
| Ordres | |
.svg){kind=icon}
Els acantodis (Acanthodii), també coneguts com a taurons espinosos,[1] són una classe extinta de peixos amb mandíbules. Actualment es considera que representen un grau parafilètic de diversos llinatges de peixos basals fins als condrictios existents, que inclou els taurons, rajades i quimeres. Els acantodis tenen un mosaic de trets compartits tant amb peixos ossis com amb peixos cartilaginosos. En la forma general del cos, eren semblants als taurons moderns, però la seva epidermis estava coberta de petites plaquetes romboides com les escates dels holostis (àmies).[2]
El nom popular de taurons espinosos es deu al fet que tenien forma superficial de tauró, amb un cos aerodinàmic, aletes aparellades, una cua fortament cap amunt i espines òssies robustes i en gran part immòbils que suportaven totes les aletes excepte la cua, per tant, «taurons espinosos». Tanmateix, els acantodis no són autèntics taurons; la seva estreta relació amb els peixos cartilaginosos moderns els pot portar a ser considerats «taurons de tija». Els acantodis tenien un esquelet cartilaginós, però les seves aletes tenien una base òssia ampla i estaven reforçades al marge anterior amb una columna vertebral dentina. Com a resultat, les espines i les escates fossilitzades són sovint tot el que queda d'aquests peixos a les antigues roques sedimentàries. Els primers acantodis eren marins, però durant el Devonià, les espècies d'aigua dolça es van convertir en predominants.
Els acantodis s'han dividit en quatre ordres: Acanthodiformes, Climatiiformes, Diplacanthiformes i Ischnacanthiformes.[3] «Climatiiformes» és un conjunt parafilètic d'acantodis primerencs com els climatíids, giracàntids i diplacàntids; tenien unes escapulars òssies robustes i espines afilades moltes petites, «intermèdies» o «prepelvianes», entre les aletes pectorals i pèlviques.[4] El subgrup climatiforme Diplacanthida ha estat posteriorment elevat al seu propi ordre, Diplacanthiformes. Els iscnacantiformes eren depredadors amb plaques dentals fusionades a les mandíbules. Els acantodiformes eren filtradors amb una única aleta dorsal, mandíbules sense dents i llargues brànquies. Van ser els últims i més especialitzats entre els acantodis tradicionals, ja que van sobreviure fins al final del Permià.
- ↑ Engineers, NIIR Board of Consultants &. Handbook on Fisheries and Aquaculture Technology: How to Start a Fish Culture Business, How to start a successful Fisheries business, How to start farming fish on a small-scale, How to start fish farming, How to Start Fish Farming Business, How to Start Fisheries and aquaculture Industry in India, How to Start Your Own Fish Farming Business (en anglès). ASIA PACIFIC BUSINESS PRESS Inc., 2003, p. 10. ISBN 978-81-7833-079-2.
- ↑ Zhu, Min; Yu, Xiaobo; Ahlberg, Per Erik; Choo, Brian; Lu, Jing Nature, 502, 7470, 2013, pàg. 188–193. Bibcode: 2013Natur.502..188Z. DOI: 10.1038/nature12617. PMID: 24067611.
- ↑ Burrow, C.; Blaauwen, J.D.; Newman, M.; Davidson, R. «The diplacanthid fishes (Acanthodii, Diplacanthiformes, Diplacanthidae) from the Middle Devonian of Scotland». Palaeontologia Electronica, 19, 1, 2016, pàg. 10A. DOI: 10.26879/601.
- ↑ Ehrlich, Hermann. Biological Materials of Marine Origin: Vertebrates (en anglès). Springer, 2014-12-01, p. 18-19. ISBN 978-94-007-5730-1.
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search